ESPERANZA Com si d'un senyal d'ànim es tractara, "Esperanza" és el nom de la veïna del segon de l'edifici d'enfront. Pocs mesos enrere ens varem mudar al carrer Palau. Però no va ser fins al març que la vàrem conèixer. Corregisc: ha estat el meu fill qui, desvergonyit, li va parlar inicialment amb uns metres de distància i un carrer de la Ciutat Vella entre tots dos. Les converses i el coneixement mutu (i de pas, dotorejar del pare) es veren amplificades durant les picaetes, sopars a la fresca, fent els deures, arruixant les plantes, o simplement parlant per parlar. Des d'aleshores ha establert una relació (més que veïnal) amb ella. Tots els dies continuen parlant-se des del balcó, a crits, vianants a sota. Esperança és una dona al voltant dels 60 anys. Biel, el meu fill, acaba de cumplir-ne 6. I sense dir-li bona nit, no se'n va al llit a gust. Esperanza li ha mostrat sa casa, plena d'altres cases. Esperanza li ha regalat feliç aniversari amb cartells en les finestres. Esperanza no és un personatge de conte. - Papi: Tot allò que veus és real. A Esperanza, com tota esperança, no es fàcil de vore, però existeix. Només cal escoltar-la.